L’estiu arriba i, amb ell, imatges de felicitat constant: viatges, riures, plans, desconnexió. Però si tu no et sents així, pot aparèixer una pregunta incòmoda: què em passa?
Si experimentes tristesa a l’estiu, vull que sàpigues una cosa important des del principi: no ets l’única persona que se sent així, i el que et passa té sentit. En aquest article entendrem per què passa i com pots començar a cuidar-te sense exigir-te més del necessari.
És normal sentir-se trist a l’estiu?
Sí, és completament normal, tot i que no se’n parli gaire. Vivim en una cultura que associa l’estiu amb estar bé, gaudir i aprofitar cada moment.
Quan la teva experiència interna no coincideix amb aquesta imatge, pot aparèixer una sensació de desajust, culpa o fins i tot soledat emocional.
La pressió d’haver d’estar bé
A vegades no és només que no estiguis bé, sinó que sents que hauries d’estar-ho. Aquesta pressió, que moltes vegades és silenciosa, pot fer que la tristesa a l’estiu pesi encara més.
No complir amb aquesta expectativa no vol dir que hi hagi res dolent en tu, sinó que ets humà i les teves emocions no segueixen cap guió.
Per què em sento trist a l’estiu?
L’estiu no només porta canvis externs, també mou coses per dins. En tenir més temps, menys distraccions o sortir de la rutina habitual, poden aparèixer emocions que durant l’any passen més desapercebudes.
No és tant que “et passi alguna cosa ara”, sinó que potser hi ha alguna cosa que comença a fer-se més visible i demana ser atesa.
Expectatives i sensació de buit
Potser esperaves que aquest estiu fos diferent. O potser sents que “hauries” de tenir certs plans, relacions o experiències.
Quan això no passa, pot aparèixer una sensació de frustració o d’estar-te perdent alguna cosa. A més, en tenir més temps lliure i menys distraccions, algunes emocions que durant l’any passen més desapercebudes es tornen més presents.
En aquest espai, la soledat a l’estiu es pot sentir amb més intensitat.
Comparar-te amb els altres
Veure constantment què fan els altres pot fer que et preguntis per què tu no et sents igual. Aquesta comparació pot alimentar pensaments com “no soc feliç a l’estiu” o “alguna cosa falla en mi”.
Canvis en la rutina
Tot i que el descans és necessari, la manca d’estructura també pot generar desorientació o ansietat durant les vacances, especialment si ets una persona que necessita certa estabilitat.
Com entendre i travessar el que sents aquest estiu
Posa nom al que et passa
A vegades no és només tristesa. Pot ser soledat, sensació d’estancament, comparació, buit o fins i tot ràbia cap a tu mateix. Identificar què hi ha exactament darrere d’aquest malestar ajuda a deixar de viure’l com una cosa difusa i començar a comprendre’l amb més claredat.
Escolta quina necessitat hi ha a sota
Les emocions no apareixen perquè sí. Moltes vegades assenyalen alguna cosa important: necessitat de connexió, descans, canvi o sentit. En lloc d’intentar que desapareguin ràpidament, pot ser més útil preguntar-te: què m’està demanant això que sento?
Qüestiona la idea de com “hauria” de ser el teu estiu
Una part del malestar no ve només de com et sents, sinó de la distància entre això i la idea de com t’hauries de sentir. Revisar aquestes expectatives pot alleujar la pressió i obrir espai a una experiència més realista i pròpia.
Apropa’t al que sí que et fa bé
Quan tot pesa, no calen grans canvis. A vegades n’hi ha prou amb repetir petits gestos que et connectin amb tu mateix: un passeig sense pressa, una conversa honesta, una estona de calma.
No es tracta “d’arreglar l’estiu”, sinó de fer-lo una mica més suportable a la teva manera.
Un espai per entendre què t’està passant
De vegades, posar paraules al que sents pel teu compte no és suficient. Quan la tristesa a l’estiu es manté, es repeteix o simplement no saps gaire bé d’on ve, comptar amb acompanyament professional pot ajudar-te a veure-ho amb més claredat.
Si en aquest moment sents que necessites parar i mirar-te amb més calma, pot ser un bon moment per començar aquest procés acompanyat.
Pots informar-te’n amb més detall aquí: Psicologia Lourdes Castellví.
A vegades, simplement tenir un espai on poder parlar del que et passa ja és un primer pas important.
Potser no es tracta de canviar com et sents de manera immediata, sinó de començar a escoltar-te amb una mica més d’atenció i menys exigència. I això, encara que sigui un pas petit, ja és una forma de cuidar-te.
