Saps que aquella tasca és important. Vols acabar-la, prendre aquella decisió o començar aquell canvi, però continues trobant motius per deixar-ho per a demà.
Per què procrastinem fins i tot quan sabem que ajornar alguna cosa ens pot generar més estrès? La resposta no sempre té a veure amb la mandra o la manca d’organització. Moltes vegades, darrere de la procrastinació hi ha emocions incòmodes que intentem evitar.
Procrastinació: quan ajornar ens ajuda a evitar una emoció
Procrastinar consisteix a endarrerir voluntàriament una tasca encara que sapiguem que fer-ho ens pot perjudicar. Sovint pensem que el problema és gestionar malament el temps, però la procrastinació també està relacionada amb la nostra manera de gestionar determinades emocions.
Quan una tasca ens provoca ansietat, avorriment, inseguretat o frustració, ajornar-la genera un alleujament immediat. El problema és que aquest benestar dura poc: la tasca continua pendent i poden aparèixer sentiments de culpa, preocupació o més ansietat.
Por al fracàs i perfeccionisme
Com més ens importa una cosa, més podem témer equivocar-nos. Pensaments com ara «ha de sortir perfecte», «ho hauria de fer millor» o «i si fracasso?» augmenten la pressió i poden fer que començar sigui encara més difícil.
Per això és possible ajornar precisament allò que més desitges: presentar un projecte, buscar una feina nova, estudiar unes oposicions o mantenir una conversa important. La por al fracàs i l’autoexigència poden convertir el primer pas en una font de malestar.
Ansietat, incertesa i necessitat de control
També hi ha una relació entre la procrastinació i l’ansietat. Quan no tenim garanties sobre el resultat, podem intentar reduir la incertesa evitant actuar.
Una cosa semblant passa davant de determinats canvis vitals. Ajornar una decisió proporciona temporalment una sensació de seguretat.
Com deixar de procrastinar sense exigir-te fer-ho tot de cop
Superar la procrastinació no consisteix a esperar a tenir una motivació perfecta. Pot ser més útil reduir la dificultat emocional del primer pas i revisar quins pensaments apareixen quan intentes començar.
Algunes estratègies et poden ajudar:
- Divideix una tasca gran en accions molt concretes.
- Pregunta’t quina emoció estàs intentant evitar.
- Canvia el «ho he de fer perfectament» per un objectiu més realista.
- Comença durant uns minuts en lloc d’esperar el moment ideal.
- Evita castigar-te mentalment després d’haver procrastinat.
Entendre per què procrastines és el primer pas per canviar-ho
Procrastinar no sempre significa que una cosa t’importi poc. De vegades passa justament perquè t’importa molt i activa por, inseguretat o una autoexigència elevada.
Aprendre a reconèixer aquestes emocions i qüestionar els pensaments que les acompanyen et pot ajudar a actuar amb més flexibilitat.
Quan procrastinar es converteix en un bloqueig recurrent
Tots ajornem coses alguna vegada. Tanmateix, quan la procrastinació afecta repetidament la feina, els estudis, les relacions o les decisions importants, pot ser útil analitzar quines emocions i creences mantenen aquest patró.
En teràpia individual es poden treballar pensaments, emocions i conductes que dificulten avançar cap als propis objectius. Si sents que fa massa temps que estàs atrapat en el mateix cercle, pots contactar amb mi per valorar la teva situació i treballar eines adaptades a tu.
Preguntes freqüents
Per què procrastino fins i tot quan vull fer alguna cosa?
Perquè voler aconseguir alguna cosa no elimina les emocions incòmodes associades a fer-la. Una tasca pot importar-te i, alhora, generar ansietat, inseguretat, avorriment o por al fracàs. Ajornar-la redueix temporalment aquest malestar, encara que després pugui augmentar la preocupació.
La procrastinació està relacionada amb l’ansietat?
Sí, poden estar relacionades. Una persona pot endarrerir tasques o decisions per evitar temporalment l’ansietat que provoquen. Al seu torn, acumular assumptes pendents pot augmentar la preocupació i la sensació de manca de control, i crear un cercle difícil de trencar.
Com puc deixar de procrastinar tasques importants?
Comença identificant quins pensaments i emocions apareixen davant de la tasca. Després, divideix l’objectiu en passos petits i realistes i qüestiona exigències com ara «ho he de fer perfecte». Si la procrastinació és persistent i està afectant el teu benestar, treballar-ne les causes amb ajuda psicològica pot ser útil.
