A tots ens importa, en certa mesura, l’opinió de les persones que ens envolten. El problema apareix quan necessitem la seva aprovació per sentir-nos tranquils, prendre decisions o valorar-nos positivament.
Si alguna vegada t’has preguntat «per què m’afecta tant el que pensen els altres?», pot ser que al darrere hi hagi por al rebuig, inseguretat o unes expectatives massa exigents sobre com hauries de ser davant dels altres.
Per què necessitem l’aprovació dels altres?
Buscar acceptació és una cosa humana. Des de petits aprenem quins comportaments generen reconeixement i quins poden provocar crítiques o rebuig. Tanmateix, quan el nostre benestar depèn excessivament d’aquesta valoració externa, podem acabar adaptant les nostres decisions a les expectatives dels altres.
En aquests casos, poden aparèixer pensaments com ara «necessito caure bé», «no els puc decebre» o «si em critiquen vol dir que he fet alguna cosa malament». El problema no és voler agradar, sinó convertir aquesta preferència en una necessitat absoluta.
La por al rebuig i a la crítica
La necessitat d’aprovació sol estar relacionada amb el temor de ser jutjat, criticat o rebutjat. Això pot fer que evitem expressar una opinió, dir que no, posar límits o prendre decisions diferents de les que esperen els altres.
A curt termini, complaure els altres pot reduir la incomoditat. A llarg termini, però, pot generar frustració i la sensació d’estar vivint segons criteris que no són els propis.
Quan el nostre valor depèn de com ens veuen
També podem caure en l’error de valorar tota la nostra persona a partir d’aspectes concrets: el nostre aspecte físic, els nostres èxits, els nostres errors o l’opinió que algú tingui de nosaltres.
Treballar l’autoacceptació incondicional implica aprendre a reconèixer-nos com a persones valuoses sense necessitar una valoració positiva constant. Una crítica pot resultar desagradable sense definir qui ets.
Com deixar de dependre de l’aprovació externa
Deixar de buscar aprovació no significa ignorar qualsevol opinió ni comportar-nos sense tenir en compte els altres. Significa aprendre a escoltar altres perspectives sense convertir-les automàticament en un judici sobre el nostre propi valor.
Algunes estratègies et poden ajudar:
- Identifica quan estàs actuant únicament per evitar una crítica.
- Pregunta’t què triaries si no tinguessis por de decebre.
- Diferencia entre preferir l’aprovació i necessitar-la.
- Practica expressar petites opinions diferents.
- Aprèn a tolerar que no tothom estigui d’acord amb tu.
- Revisa pensaments extrems com ara «si pensa malament de mi, serà horrible».
Qüestiona les teves pròpies exigències
Moltes vegades no és únicament l’opinió dels altres el que ens fa patir, sinó el que ens diem sobre aquesta opinió.
No és el mateix pensar «m’agradaria que m’acceptés» que «necessito que m’accepti». Tampoc no és igual «preferiria que no em critiquessin» que «no suportaria que parlessin malament de mi».
Aprendre a detectar i qüestionar aquestes creences ajuda a respondre d’una manera més flexible davant de les opinions externes. Aquest treball sobre la relació entre pensaments, emocions i conducta forma part del model terapèutic utilitzat a la consulta.
Aprèn a confiar més en el teu propi criteri
Si necessites constantment saber què farien els altres abans de decidir, evites posar límits o una crítica condiciona durant dies com et sents amb tu mateix, pot ser útil analitzar què manté aquesta dependència de l’aprovació externa.
En teràpia individual es poden treballar aspectes com la inseguretat, l’autoestima, l’assertivitat i les dificultats en les relacions.
Si aquesta preocupació està limitant la teva manera de relacionar-te o de prendre decisions, pots contactar amb Lourdes Castellví per valorar la teva situació i treballar eines adaptades a tu.
El teu valor no depèn d’agradar a tothom
És impossible controlar el que altres persones pensen de nosaltres. Intentar-ho ens pot portar a viure pendents d’expectatives externes i allunyar-nos de les nostres pròpies necessitats.
Guanyar seguretat personal no significa deixar de valorar les opinions, sinó poder escoltar-les, decidir què en fem i acceptar que no necessitem agradar a tothom per sentir-nos bé amb qui som.
Preguntes freqüents
Per què em preocupa tant el que els altres pensen de mi?
Pot estar relacionat amb la por al rebuig, la inseguretat o creences que vinculen el teu valor personal amb el fet de ser acceptat. Quan interpretes una crítica com un senyal que hi ha alguna cosa dolenta en tu, l’opinió externa adquireix massa pes i pot condicionar les teves emocions, les teves decisions i la teva manera de relacionar-te.
Com puc deixar de necessitar l’aprovació dels altres?
Comença diferenciant entre voler que algú t’aprovi i sentir que necessites la seva aprovació. Prendre petites decisions pròpies, tolerar discrepàncies i qüestionar pensaments com ara «he d’agradar a tothom» et pot ajudar progressivament a confiar més en el teu criteri i a reduir la por al rebuig.
Buscar aprovació significa tenir una autoestima baixa?
No necessàriament. Tots busquem reconeixement en determinats moments. El problema apareix quan la nostra valoració personal depèn constantment de rebre acceptació externa. Si una crítica, un desacord o no agradar a algú canvia profundament com et veus, pot ser útil treballar l’autoacceptació i la seguretat personal.
