La importància de la conducta assertiva
L’assertivitat és una habilitat social bàsica que t’ajuda a tenir millors relacions amb tu mateix i amb els altres. És l’habilitat de defensar les teves opinions o els teus drets quan estan essent qüestionats, però sense faltar al respecte a ningú, fins i tot quan els altres són qui et falten al respecte a tu.
El motiu pel qual és important actuar amb assertivitat és que tens dret a decidir com et vols relacionar amb els altres. De vegades quan dic això, les persones que em venen a veure a la consulta perquè creuen en la fórmula: “A tots ens toca fer coses que no ens agraden” s’ha d’aplicar a més coses del que sembla. Però, no. Hi ha moltes situacions en les quals pots respondre defensant la teva voluntat.
Per exemple, quan et demanen que facis alguna cosa que no vols fer perquè et farà anar malament de temps o perquè simplement, no et ve de gust. Has d’acabar cedint per quedar bé o per no semblar egoista encara que dins teus et sentis malament? Quan et fan callar o t’humilien, t’has d’aguantar per evitar un conflicte o perquè l’altre no s’enfadi? Quan algú s’enfada amb tu i et crida o t’insulta, has de deixar que et tracti així com si tu fossis el problema?
Un exemple de la importància de la conducta assertiva
El paradigma per explicar l’assertivitat és el del restaurant. Imaginat que estàs sopant en un restaurant i quan agafes la copa per beure t’adones que està bruta. Com reaccionaries?
Bàsicament, hi ha 4 estils de reacció davant d’això.
L’estil agressiu.
“A veure cambrer es pot saber que és aquesta porqueria? Tu creus que m’he de trobar una copa bruta? Sou tots una colla d’inútils. És que hauríeu d’estar al carrer i deixar el lloc a qui vulgui treballar de veritat. Pocavergonyes”
L’estil passiu.
Pensant, vaja!!, està bruta. Bé, no passa res. Val més que calli que després em miraran malament i pensaran que estic exagerant. Em molesta veure amb una copa bruta, però prefereixo no fer el numeret.
L’estil passiu-agressiu.
És una combinació dels dos anteriors. Ni es resol el problema ni es manté el respecte. Per exemple, esperant que el cambrer estigui a prop. Agafar la copa, dirigir-se als companys de la taula, però fent que ho senti el cambrer “Això es mereix un brindis, però no el puc fer perquè ex. Tinc la copa bruta”.
L’estil assertiu.
Dirigir-se al cambrer amb un to normal li diem: “disculpi, la meva copa està bruta. Què me la podria canviar? Gràcies.”
Els estils agressiu i passiu semblen els oposats, però tenen un aspecte amb comú. En ambdós casos hi ha una manca de respecte. En l’estil agressiu es falta al respecte al cambrer, li estem dient que no sap fer res bé i a més a més li ho diem cridant, el que suposa una humiliació. De fet, ni tan sols sabem si la copa l’ha restat ell. En l’estil passiu et faltes al respecte a tu mateix. Sabem que ens sentirem malament pel fet de veure amb una copa bruta i amb tot estem disposats a fer-ho per no molestar als altres.
L’estil Assertiu
L’Estil assertiu permet defensar els drets de tothom. Defenses el teu dret, ja que tens perquè beure amb una copa bruta si te la poden canviar, i el cambrer, que encara que l’hagi rentat ell, es mereix ser respectat com qualsevol altra persona. A més a més, amb l’assertivitat orientes el problema cap a la solució. No tindràs una copa neta ni cridant ni aguantant. La tindràs si la demanes al cambrer. Fins i tot, en el supòsit que el cambrer vulgui treure importància a l’assumpte dient-te que no n’hi ha per a tant, aplicar un estil assertiu implica insistir en la teva opció sense cridar ni insultar.
L’assertivitat és una habilitat social bàsica perquè et presenta al món com una persona segura de si mateixa que no es deixa intimidar amb el xantatge emocional ni permet que la ràbia et domini. Et mostra com algú que pren les seves pròpies decisions. És una pràctica necessària per fer-se l’amo d’un mateix.
Aprendre a dir NO
L’assertivitat inclou també aprendre a dir no a fer coses que no vols fer. Tens dret a rebutjar les peticions i no sentir-te malament. Això s’aplica a les relacions simètriques Aquelles en què les dues persones estan en una situació d’igualtat, entre amics, parella, etc. En les relacions asimètriques com les que hi ha entre un policia i un ciutadà o entre un mestre i un alumne segurament hauràs de fer el que et demanin perquè es troben en una posició d’autoritat. Que rebutgis la petició d’una altra persona no vol dir que siguis egoista. Controlar la teva pròpia vida comporta prendre decisions. Altrament, si fas alguna cosa contra la teva voluntat estàs deixant que et controlin des de fora. És possible que a la persona a què dius NO s’enfadi. Però aquest n’és un motiu per complir el seu desig. Si ho fas, t’ha de fer sentir malament. Per exemple quan un amic et demana que li deixis diners.
Clarament, hi ha ocasions urgents en les quals has de fer alguna cosa que no vulguis perquè algú et planteja una situació greu i requereix una solució ràpida i només tu pots ajudar. En aquesta situació normalment optem per accedir. Com per exemple quan un amic es fa mal i et demana que l’acompanyis a l’hospital amb cotxe.
I per aquest motiu la importància de la conducta assertiva
