Autoacceptació incondicional: la clau per estimar-nos
PER A APRENDRE A VOLER-NOS CAL QUE PRIMER ENS ACCEPTEM TAL COM SOM
Amb autoestima ens referim a la valoració que fem de nosaltres mateixos. Així, diem que tenim una autoestima alta quan considerem que tenim unes qualitats o característiques personals determinades com per exemple, tenir èxit en la carrera professional o que els altres ens valorin, i tenim una autoestima baixa quan qualifiquem aquestes determinades característiques personals com a dolentes o negatives, com per exemple, quan no ens agradem físicament o pensem que som inferiors perquè no hem estudiat una carrera, o no se’ns dona ben cert esport.
En tots dos casos duem a terme una sobregeneralització, és a dir, fem una valoració de la totalitat de la nostra persona en funció només d’unes determinades qualitats o defectes personals.
Ningú és completament bo o dolent, ni és reeixit en totes les seves accions, ni fracassa sempre en tots els aspectes de la seva vida, per tant, és absurda l’autovaloració i, a més de ser absurda i insostenible a nivell teòric, sovint és autodestructiva i fomenta la inestabilitat emocional.
Tant l’alta com la baixa autoestima són causa de molta pertorbació emocional: ansietat, depressió, ràbia, vergonya… Confondre la conducta amb la vàlua de l’ésser humà és font de moltes falses necessitats i exigències del tipus: “Haig d’aconseguir triomfar en el meu treball o si no seré un fracassat”, “Necessito tenir parella i si no la tinc demostrarà que soc un inútil”, Hauria de sortir-me tot segons els meus desitjos perquè si no serà terrible i no podré suportar-lo”…
Quan una persona es valora a si mateixa de manera global, és gairebé inevitable que tingui problemes.
Per això Albert Ellis, fundador de la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC), proposa que tota persona tingui una acceptació incondicional de si mateixa, amb els seus defectes i les seves virtuts: “cadascun de nosaltres hem de considerar-nos vàlids pel solo fet d’estar vius, de ser persones i de ser aquí, independentment que desenvolupem o no les nostres capacitats o estiguem limitats en moltes d’elles per raons diverses (físiques o psicològiques)”.
Què significa en TREC Acceptar-se Incondicionalment?
• Acceptar que som éssers humans imperfectes i fal·libles per naturalesa. I que No passa res! L’ésser humà perfecte no existeix!
• Creure en què el nostre valor radica en el fet que som persones amb intencions i eleccions, com qualsevol ésser humà. La nostra vàlua personal no depèn del rendiment o l’aprovació
• Quan ens acceptem incondicionalment, pensem millor i evitem avaluar-nos com a bons o dolents per *haver fet una mica bé o comès un error. Acceptar-nos incondicionalment està íntimament lligat a un pensament flexible sobre nosaltres.
• Quan ens acceptem incondicionalment, les nostres emocions són adaptatives i el nostre comportament és constructiu.
• Pensem en nosaltres com algú que VAL la pena perquè som humans, estem vius, som únics i estem en constant canvi i millora.
UN ALTRE MÈTODE PER A L’AUTOACCEPTACIÓ INCONDICIONAL
La TREC ofereix una segona manera d’acceptar-se incondicionalment. Segons aquest mètode, les personis ens fixem uns objectius, per exemple, estar sa i ser feliç i, llavors, valorem els nostres pensaments, emocions i conductes sobre la base de la consecució d’aquests objectius. Així per exemple, valoraríem com a positiu o bo un pensament del tipus: «Soc una persona que val la pena, que mereix viure i passar-ho bé», perquè aquest pensament t’ajuda a estar sa i a gaudir de la vida. En canvi, avaluem un pensament del tipus “No valg res com a persona i soc un inútil” com a dolent o negatiu perquè no t’ajuda a aconseguir el teu objectiu. De la mateixa manera, a nivell emocional consideres una emoció de alegria com a bona i el de ràbia com a dolenta perquè això contribueix a la teva felicitat. Finalment, a nivell conductual avalues el fer esport com a bo o positiu i el fer una vida sedentària com a dolent o negatiu perquè el teu objectiu és estar sa. Si el teu objectiu fos engreixar la valoració d’aquestes dues conductes seria la contrària.
Així doncs, es tracta de valorar com a bons tots els pensaments, emocions i conductes que contribueixen al fet que aconsegueixi les meves metes i objectius, i com a dolents aquells que no ajudin o frenin la consecució d’aquests. Aquestes valoracions et permeten viure i ser feliç en funció de determinats objectius i desitjos.
Aconseguir l’autoacceptació incondicional requereix molta pràctica i esforç, ja que la tendència humana i la societat en general ens porten a valorar-nos de manera global.
Autoacceptació incondicional: la clau per estimar-nos
